El compte enrere s’acaba i al coet li toca despagar

En aquesta ultima entrada, faré una reflexió sobre l’experiència viscuda  durant l’assignatura i sobre el que he sentit durant l’elaboració d’aquest blog.

A la pràctica, en aquest quadrimestre he pogut posar a prova tots els coneixements que he après. Ha sigut una experiència molt enriquidora i de mutu aprenentatge. 

El primer dia em sentia estrany perquè no coneixia res de l’assignatura. Primerament, havia de conèixer l’assignatura i al professor per poder agafar el ritme dels meus companys.

Durant el pas dels mesos vaig guanyar confiança i continguts de la matèria, és a dir, havia après tot allò que ens havien explicat. Les classes eren dinàmiques, per això, no s’han fet pesades ni aclaparadores. A més, l’elaboració d’aquest blog ha sigut una experiència molt enriquidora i innovadora.

Per finalitzar, dir que sempre recordaré l’après a classe però també a totes les persones que van ajudar-me durant aquest període d’aprenentatge. 

Un seguit de normes per poder conviure en l’ambient escolar.

Les normes de convivència són bàsiques per poder conviure en qualsevol societat com ara un poble, una família, una escola, etc.

Les nostres neixen de la necessitat de relacionar-nos i poder realitzar les activitats que s'han de dur a terme a l'escola. Cal que les transmetem als nens i nenes perquè aquestes es converteixin en un hàbit. Per això, en aquesta tasca és imprescindible la complicitat de la família.

Però, les normes no es poden complir si no es coneixen, per la qual cosa han de ser accessibles, fàcils i útils de trobar-les pels alumnes per afavorir una bona convivència. 

I recordeu, però, que la bona voluntat i les ganes de complir-les les poseu vosaltres.

Adaptacions en l’aula

Avui en la classe, ens tocava el tema de la integració. En primer lloc, havíem de diferenciar entre integració, segregació, inclusió i exclusió. Seguidament, ho havíem de representar en un dibuix.

   

        

               Inclusió                                                                          Integració

       

                     Exclusió                                                                       Segregació

En segon lloc, ens hem dividit per grups i el professor ens ha encomanat escriure una activitat en un paper. Per la nostra sorpresa, després les ha repartit i ho ha complicat una mica. L’activitat es tractava de fer les adaptacions possibles  en les activitats amb nens amb necessitats educatives especials.

Per sorpresa del professor, ningú va posar l’ajuda d’un segon professor i, això em va sorprendre, ja que no ho havia pensat.

Això fa pensar, ja que les escoles catalanes/espanyoles (com vulgueu) es fan dir inclusives i la realitat està en què amb aquesta crisi s’ha reduït els pressupostos dels vetlladors i per tant s’ha de prescindir d’ells.

I tu, on ensenyaries?

Com ja vaig comentar en la sessió de la wiki, vam anar a visitar dues escoles, l'escola Miquel Martí i Pol i l'escola Pau Casals, per poder elaborar el treball que havíem de presentar davant dels nostres companys.

Les presentacions sobre el treball de les escoles van durar 15 minuts. Vam estar nerviosos, però vam aconseguir, en el temps establert, dir totes les coses que ens hi interessaven. Els companys van quedar molt sorpresos, segons ens van dir durant el torn de dubtes i preguntes, ja que ens vam fixar en tots els detalls.

Al acabar les visites als col·legis ens vam adonar que eren molt diferents i això es va notar durant l’exposició, ja que quasi tota la classe va escollir la mateixa escola, l’escola Miquel Martí i pol. La veritat és que va sortir bastant bé i vam sortir molt contents. Aquestes visites ens han proporcionat molta informació per poder fer una bona comparació al nostre treball.


Per si teniu interès, us deixo l'enllaç prezi i l'enllaç del nostre treball a l'espai wiki.

• http://prezi.com/bggtor9kquf0/?utm_campaign=share&utm_medium=copy

• https://pdaaad2014.wikispaces.com/grup9

Unitat didàctica

És el treball més dur que hem fet aquest curs. Sembla fàcil, però no ho és. Pensareu això és buscar les competències bàsiques, els objectius, els criteris d’avaluació, explicar una mica i vinga, fet. Doncs no, cal rumiar-hi molt. Tot ha d’estar relacionat, a més, tots els aspectes planificats.

Quan vaig veure el que era vaig “dead” per un moment, però gràcies als meus companys de grup vam poder acabar-la, la qual cosa no vol dir que estigui bé.

Durant la correcció ens vam adonar que efectivament estava malament, però gràcies a les correccions del professor i els altres companys, vam poder millorar-la.

Gràcies aquesta activitat, l’elaboració d’una segona unitat didàctica no ens agafaria per sorpresa i li donaríem la importància que a la primera no li vam donar.

Exemple d'unitat didàctica:

LOCSE o LOE?

Avui els companys han portat llibres de text  que seguien les lleis educatives de la LOCSE i  de la LOE per comparar-les.

Els llibres que hem comparat, L.L.B i jo, eren un de llengua catalana que pertanyia a la LOCSE i un de llengua castellana que pertanyia a la LOE.

Un cop comparats,  ens hem adonat que canvien algunes coses, com els dibuixos i l’ús de les tecnologies en algunes activitats.

El professor, ens ha portat diferents mostres de llibres pel seu col·legi. També ens ha explicat que moltes editorials, tenen en compte diferents malalties a l’hora de la realització dels seus llibres, ja que un nen daltònic no veurà un 6 verd sobre un fons blau. 

Sobre aquest tema, penso que és important pensar en aquests aspectes a l’hora de fer material escolar, ja que hem de pensar en els alumnes i no en els diners que es gastaran. 

Examen sorpresa? :O

Avui m’he espantat. He entrat a classe i he vist les cadires separades en files amb un full a sobre. Li he preguntat al professor i ell m’ha contestat: Examen. On he respòs: vas dir que no hi havia examen!

Un cop al seient, he vist l’examen i es tractava de l’examen de competències bàsiques que feien tots els alumnes de 6è de Catalunya.

Ens ha deixat tota l’hora per respondre’l, però en mitja hora ja el tenia enllestit. Eren preguntes molt fàcils sobre matemàtiques, llengua castellana i catalana.

En relació a aquest tema, jo veig bé la seva realització, ja que, si surten malament. podem posar-hi remei, sempre i quan, no afecti negativament als alumnes, és a dir, no pressionar-los en què han d’aprovar.