dimecres, 18 de juny del 2014

El compte enrere s’acaba i al coet li toca despagar

En aquesta ultima entrada, faré una reflexió sobre l’experiència viscuda  durant l’assignatura i sobre el que he sentit durant l’elaboració d’aquest blog.


A la pràctica, en aquest quadrimestre he pogut posar a prova tots els coneixements que he après. Ha sigut una experiència molt enriquidora i de mutu aprenentatge. 

El primer dia em sentia estrany perquè no coneixia res de l’assignatura. Primerament, havia de conèixer l’assignatura i al professor per poder agafar el ritme dels meus companys.

Durant el pas dels mesos vaig guanyar confiança i continguts de la matèria, és a dir, havia après tot allò que ens havien explicat. Les classes eren dinàmiques, per això, no s’han fet pesades ni aclaparadores. A més, l’elaboració d’aquest blog ha sigut una experiència molt enriquidora i innovadora.


Per finalitzar, dir que sempre recordaré l’après a classe però també a totes les persones que van ajudar-me durant aquest període d’aprenentatge. 

Un seguit de normes per poder conviure en l’ambient escolar.

Les normes de convivència són bàsiques per poder conviure en qualsevol societat com ara un poble, una família, una escola, etc.

Les nostres neixen de la necessitat de relacionar-nos i poder realitzar les activitats que s'han de dur a terme a l'escola. Cal que les transmetem als nens i nenes perquè aquestes es converteixin en un hàbit. Per això, en aquesta tasca és imprescindible la complicitat de la família.


Però, les normes no es poden complir si no es coneixen, per la qual cosa han de ser accessibles, fàcils i útils de trobar-les pels alumnes per afavorir una bona convivència. 
I recordeu, però, que la bona voluntat i les ganes de complir-les les poseu vosaltres.

Adaptacions en l’aula

Avui en la classe, ens tocava el tema de la integració. En primer lloc, havíem de diferenciar entre integració, segregació, inclusió i exclusió. Seguidament, ho havíem de representar en un dibuix.


        

               Inclusió                                                                          Integració


       


                     Exclusió                                                                       Segregació


En segon lloc, ens hem dividit per grups i el professor ens ha encomanat escriure una activitat en un paper. Per la nostra sorpresa, després les ha repartit i ho ha complicat una mica. L’activitat es tractava de fer les adaptacions possibles  en les activitats amb nens amb necessitats educatives especials.

Per sorpresa del professor, ningú va posar l’ajuda d’un segon professor i, això em va sorprendre, ja que no ho havia pensat.


Això fa pensar, ja que les escoles catalanes/espanyoles (com vulgueu) es fan dir inclusives i la realitat està en què amb aquesta crisi s’ha reduït els pressupostos dels vetlladors i per tant s’ha de prescindir d’ells.

I tu, on ensenyaries?

Com ja vaig comentar en la sessió de la wiki, vam anar a visitar dues escoles, l'escola Miquel Martí i Pol i l'escola Pau Casals, per poder elaborar el treball que havíem de presentar davant dels nostres companys.

Les presentacions sobre el treball de les escoles van durar 15 minuts. Vam estar nerviosos, però vam aconseguir, en el temps establert, dir totes les coses que ens hi interessaven. Els companys van quedar molt sorpresos, segons ens van dir durant el torn de dubtes i preguntes, ja que ens vam fixar en tots els detalls.
Al acabar les visites als col·legis ens vam adonar que eren molt diferents i això es va notar durant l’exposició, ja que quasi tota la classe va escollir la mateixa escola, l’escola Miquel Martí i pol. La veritat és que va sortir bastant bé i vam sortir molt contents. Aquestes visites ens han proporcionat molta informació per poder fer una bona comparació al nostre treball.


Per si teniu interès, us deixo l'enllaç prezi i l'enllaç del nostre treball a l'espai wiki.

  • http://prezi.com/bggtor9kquf0/?utm_campaign=share&utm_medium=copy
  • https://pdaaad2014.wikispaces.com/grup9

Unitat didàctica

És el treball més dur que hem fet aquest curs. Sembla fàcil, però no ho és. Pensareu això és buscar les competències bàsiques, els objectius, els criteris d’avaluació, explicar una mica i vinga, fet. Doncs no, cal rumiar-hi molt. Tot ha d’estar relacionat, a més, tots els aspectes planificats.

Quan vaig veure el que era vaig “dead” per un moment, però gràcies als meus companys de grup vam poder acabar-la, la qual cosa no vol dir que estigui bé.

Durant la correcció ens vam adonar que efectivament estava malament, però gràcies a les correccions del professor i els altres companys, vam poder millorar-la.

Gràcies aquesta activitat, l’elaboració d’una segona unitat didàctica no ens agafaria per sorpresa i li donaríem la importància que a la primera no li vam donar.

Exemple d'unitat didàctica:

LOCSE o LOE?

Avui els companys han portat llibres de text  que seguien les lleis educatives de la LOCSE i  de la LOE per comparar-les.

Els llibres que hem comparat, L.L.B i jo, eren un de llengua catalana que pertanyia a la LOCSE i un de llengua castellana que pertanyia a la LOE.

Un cop comparats,  ens hem adonat que canvien algunes coses, com els dibuixos i l’ús de les tecnologies en algunes activitats.

El professor, ens ha portat diferents mostres de llibres pel seu col·legi. També ens ha explicat que moltes editorials, tenen en compte diferents malalties a l’hora de la realització dels seus llibres, ja que un nen daltònic no veurà un 6 verd sobre un fons blau. 

Sobre aquest tema, penso que és important pensar en aquests aspectes a l’hora de fer material escolar, ja que hem de pensar en els alumnes i no en els diners que es gastaran. 

Examen sorpresa? :O

Avui m’he espantat. He entrat a classe i he vist les cadires separades en files amb un full a sobre. Li he preguntat al professor i ell m’ha contestat: Examen. On he respòs: vas dir que no hi havia examen!

Un cop al seient, he vist l’examen i es tractava de l’examen de competències bàsiques que feien tots els alumnes de 6è de Catalunya.

Ens ha deixat tota l’hora per respondre’l, però en mitja hora ja el tenia enllestit. Eren preguntes molt fàcils sobre matemàtiques, llengua castellana i catalana.

En relació a aquest tema, jo veig bé la seva realització, ja que, si surten malament. podem posar-hi remei, sempre i quan, no afecti negativament als alumnes, és a dir, no pressionar-los en què han d’aprovar. 

Saps què és una rúbrica?

Si sóc sincer, fins que no ho han explicat, no tenia ni idea en què consistia això de les rúbriques, però després de l’explicació em va quedar tot molt més clar.

Crec que és molt útil, ja que s’ofereix l’oportunitat als nens de conèixer de quins criteris seran avaluats durant la realització de les seves tasques. No penseu que és fàcil, perquè no ho és. Durant la nostra rúbrica vam tenir un munt de problemes, ja que ens havíem que fixar sobre quins continguts o criteris eren avaluables,  on anava cada concepte, etc. per poder utilitzar-la durant la nostra exposició.


Aquí deixo el link del vídeo que vam veure a classe sobre l’explicació de les rúbriques:  www.youtube.com/watch?v=KEsWiSgSK0

Avaluacions. I tu, passes de curs?

Quants tipus d’avaluacions creus que hi ha? Poques o moltes? Doncs hi ha més de vint tipus classificades segons el moment, la funció, els referents, els agents i l’abast.
Cadascuna d’aquestes avaluacions tenen els seus trets positius i negatius. De totes elles, la que més m’ha sorprès ha sigut l’avaluació formadora, ja que mai l’he vista en practica i per tant, no estic acostumat a què els mateixos alumnes creïn la seva formació i s’avaluïn ells mateixos. Ells decideixen el que volen aprendre, veuen que els hi costa més i sempre estan motivats pel que volen fer.

“Si això ho haguessin fet al meu col·legi, altre gall cantaria”


Però, com he dit abans, totes les avaluacions tenen els seus trets positius i els negatius, i aquesta no és menys. Per portar a terme aquesta avaluació és necessari treballar intensament amb els alumnes perquè siguin conscients de la responsabilitat que recau sobre les seves espatlles.

Per últim, una petita reflexió pròpia sobre l’avaluació.

“No tots els alumnes han d’estar avaluats pels mateixos criteris, sinó que aquests han d’estar adaptats a les seves necessitats per poder-los avaluar”

Piràmide d’aprenentatge. Tens el mateix punt de vista?

Si et dic que em relacionis veure, sentir, veure i sentir, llegir, dir i dir i fer segons la seva eficàcia d’aprenentatge com ho faries?

Això ens va preguntar el nostre professor i la meva resposta va ser aquesta:
  •  veure i sentir, sentir, veure, dir i fer, dir i llegir de més a menys eficàcia.

Després ho vam fer per parelles i seguidament per grups de tres, on ens havíem de posar d’acord. La resposta era simple, però jo ho embolicava perquè pensava i si és un nen sord? O cec? Però això no formava part de l’activitat.

Quan el professor ens va donar la resposta, segons la piràmide d’Edgar Dale:
  • Dir i fer, dir, veure i sentir, veure, sentir i llegir de més a menys eficàcia.


Li vaig donar la raó al professor però només si la persona que vol aprendre no té cap dificultat, ja que si la tingués, per exemple un sordmut, dos dels conceptes ja no els podria fer i el seu ordre canviaria.  

Aprofundim en el currículum. Les competències bàsiques i els objectius de l’educació primària

Vosaltres sabíeu que les competències són fonamentals perquè una persona adulta poques organitzar la seva vida personal i professional de manera autònoma? Doncs jo no.

D’una banda, durant l’anàlisi del currículum, vam arribar a les competències bàsiques i em va sorprendre això, que les descrigués com fonamentals per poder ser autònom.  Per la seva anàlisi, ens vam posar per grups de 4.

A mesura que ens implicàvem més, esbrinàvem que les competències es dividien en transversals (comunicatives, metodològiques i personals) i especifiques. I que dins d’aquestes hi havia més subapartats. I que aquestes estan relacionades entre si, cosa que en la realitat no es veu si no t’ho diuen.

Per això, penso que com a futurs mestres hem d’aconseguir que els nens siguin capaços de relacionar els continguts entre les diferents àrees, és a dir, que no pensin que nomes estan llegint en llengua catalana, castellana o en angles, sinó que siguin conscients que amb el simple fet d’obrir un “whatsapp” o un “tweet” estan utilitzant la seva competència comunicativa.

Per altra banda, pel que fa als objectius, crec necessari saber tot allò que marca el currículum. Però, també penso que s’hauria de tenir en compte els progressos dels alumnes durant tota l’etapa primària sense determinar el “paso de curso” i el “no paso de curso” pel simple fet de no arribar a l’adquisició d’aquells objectius on, potser,  no estaven adaptats a les necessitats del nen. 

Després del blog fem la creació d’un espai Wiki

Wikispaces: social writing for education


Després de la creació del “wikispace”, vam tenir alguns problemes a l’hora d’editar, ja que es pot treballar per la xarxa però no conjuntament, és a dir, no podem editar dues persones a la vegada des d’ordinadors diferents.

En aquesta wiki anirem treballant i serà el lloc on presentarem els resultats de la nostra "recerca" a les escoles.
Què és la “recerca a les escoles”? És l’únic treball que ens han encomanat aquest any que consisteix a anar a una escola a observar i a fer entrevistes a diversos professors sobra la seva metodologia, criteris, distribució de l’aula, etc

Aquest espai és molt interessant per fer el treball, sempre i quan es faci directament. Dic això, perquè a l’hora de passar el nostre treball d’un “word” a la wiki es va moure tot.

Però deixant de banda aquest petit problema, la pagina té molt potencial per poder elaborar un bon treball.

Aquí deixo el link de la pàgina: https://www.wikispaces.com/

L’horari. Com ho fem?

No penseu que fer un horari és posar les matèries en la seva graella i punt. No, això no és així. Fer un horari és més difícil i/o complex, ja que hem de calcular les hores que es fan de cadascuna, on el mínim d’hores es troben establertes en el currículum.

Durant la seva elaboració ens van sortir molts dubtes com què posem a primera hora del matí? Una assignatura que es necessiti molts esforços? Faran desdoblaments?

Al final, vam decidir posar a les primeres hores les instrumentals menys els dilluns  que farien a primera hora educació física. No cada dia iguals,  és a dir, no cada dia tindrien les mateixes matèries a les mateixes hores, sinó que anirien variant.

Pels desdoblaments vam pensar fer-ho en matèries que siguin més dinàmiques com plàstica i informàtica que amb menys alumnes es poden fer millor.


Una cosa que em va sorprendre durant la realització de l’horari és l’assignatura de religió, que podia ser optativa,  però no la vam posar per dos motius:

  1.   No ens quadraven les hores si la ficàvem
  2.   No la volíem posar

Com caçar un drac

Què pensaries si et dic que he elaborat un currículum sobre com caçar un drac? Doncs sí. Aquest currículum està format per Y.S, A.S i per mi on havíem d’escollir de diferents facultats  diferents assignatures per poder combatre a un drac. Aquestes facultats eren: Economia i administració d’empreses, ingenieria, humanitats, dret, arts, ciències i medicina. Ens va costar, però ho vam aconseguir.

Aquí teniu el nostre currículum:

Se semblava molt al de l’activitat. Però si ho poséssim en practica, no donaria resultat, ja que no tenim ni idea de com matar un drac.

Aquesta és la finalitat d’aquesta activitat, que ens donem conte que si no tenim ni idea de fer una cosa, per molta teoria que coneixem, si no la posem en practica, no arribarem a cap aprenentatge verdader.


¿Hem de seguir unes normes o podem fer el que vulguem amb els continguts i els objectius que han d’aprendre els nostres alumnes?

Com molt bé diu la lectura “La investifación del curriculum y el arte del profesor”, ser mestre és ser artista, és a dir, el procés d’aprenentatge dels alumnes es fa a través de l’ensenyament i això és un art que s’ha de perfeccionar durant tota la vida. ¿Com ho perfeccionem? A través del CURRICULUM.

¿Què és el currículum?  No és cap temari, ni cap pla de continguts, tampoc és un llistat d’objectius, és un objecte material simbòlic amb molt significat pels professors i pels estudiants, ja que  ofereix materials d’aprenentatge, criteris per ensenyar i coneixements on el professor pot desenvolupar noves habilitats per tal d’aconseguir en els alumnes un aprenentatge significatiu.


En resum, el currículum invita al professor a perfeccionar el seu art a través de les competències, objectius, continguts i els criteris avaluatius que conté. Per tant, “No hi ha desenvolupament del currículum sense desenvolupament del professor”, ja que aquest actua com una guia pel mestre.



Per si no ha quedat clar, en aquest link podeu trobar tota la informació sobre el currículum de qualsevol àrea de l’aprenentatge en l’educació primària:

Després de fer aquesta petita introducció del currículum, la qual hem estat treballant a classe, donaré la meva opinió i el que vaig sentir.

Quan el professor ens va preguntar si sabíem que era el currículum es va produir un silenci incòmode, ja que tots havíem sentit parlar però no sabíem en què consistia. Després de la seva explicació em van sorgir dubtes com: ho hem de seguir al peu de la lletra? Sempre son els mateixos continguts? No podem fer els nostres criteris d’avaluació?


Per contestar a aquestes preguntes vam fer un debat entre tots. I sí, si hem va quedar clar! Tal com he dit abans, el currículum és una guia pel mestre però això no vol dir que no puguem fer els nostres objectius o els nostres criteris d’avaluació, però sempre que siguin pertinents amb l’activitat i que no els englobin els del currículum.

Disseny de la nostra aula ideal

¿Què és l’aula ideal? ¿Com s’aconsegueix? ¿És possible? ¿Són iguals per a tots? Totes aquestes preguntes em van sorgir durant l’elaboració de la meva aula ideal per donar-hi classe. Vaig trigar un munt a dibuixar-la pel fet de no saber dibuixar i que no sabia com era una aula ideal. Per tant, vaig dibuixar una aula normal on em sentiria còmode donant classe, i clar, em vaig deixar un munt de coses!!!

Però durant l’elaboració, vaig pensar que els alumnes sempre estan d’espatlles o de costat a les finestres i per tant no aprofitàvem la llum solar, i per tant, vaig canviar la posició dels alumnes perquè tinguessin vistes a les finestres i així aprofitar la llum natural.

Un cop entregada, vam veure un vídeo on apareixien diferents escoles que no se semblaven llenys als nostres dibuixos. Això em va fer pensar. ¿Sempre dibuixem o imaginem l’aula en la qual hem estudiat nosaltres i això ens influencia en poder avançar en la millora d’aquestes?

La resposta a aquesta pregunta és , si estem influenciats pel tradicionalisme i això no pot ser, ja que un mestre del segle XXI ha de buscar diferents metodologies perquè tot funcioni correctament i sempre amb l’objectiu de la millora dels seus alumnes.